Bones vacances!

Qualsevol excusa és bona, no?

Si és Nadal benvingut sigui, si fos s’estiu també ho acceptaríem, no? Però bé, ara ens ha tocat el temps del grassonet barbut, aquell que jo mai havia vist quan en tenia vuit (d’anys, és clar); quan era menut només sabia qui eren els d’orient, tot i que actualment tant m’és visitar Itàlia com Portugal (o Escòcia, ara que en parlam); són temps de llumets de colors, betlems i propostes per l’any que està a punt de començar. Tot això a ca els altres, perquè pel 21 de Fra Joan Riera de Sineu tot segueix com sempre: ben igual de gener a gener; imatges, trastets, fred, espelmes… un santuari que diria mon pare. I és que les coses no canvien.

Per què no pot ser Nadal tot l’any? Tant de bo! Però no un Nadal de 25 de desembre, jo xerr d’un altre Nadal… d’aquell que significa riure, viure i creure; compartir, sentir i embogir; cantar, jugar i estimar… sí senyors, sí senyores… això és el que hauríem de fer durant tot l’any. No només de dia 24 del dotze al 7 del primer.

Ei gent! Un proposit de vida: per què no feim que el Nadal sigui tot l’any?

PS: M’encanta el Nadal! Encara que sigui per fer vacances…

PS2: L’any d’aquesta cançó vaig començar a fer feina a Aula Balear.

PS3: I aquesta altra és la que m’ha fet escriure això.