Una vegada definida la resistència, com la capacitat de mantenir un esforç sense que aparegui el cansament o retardant-ho i mantenint l’efectivitat de la feina, podem diferenciar dos tipus de resistència: aeròbica i anaeròbica.
Resistència aeròbica: Quan realitzam exercicis d’intensitat baixa o mitjana i els podem mantenir durant un llarg període de temps. L’oxigen que respiram és suficient per fer front a la demanda d’energia.
Resistència anaeròbica: Capacitat que es posa en marxa durant esforços curts (3 minuts màxim) i d’alta intensitat. El cos no es capaç de fer front a l’energia necessària per via aeròbica i es crea un deute d’oxigen.
Arxivat sota: Carles
