Suggeriments, preguntes, dubtes... allò que cregueu més oportú.
Si no voleu que surti com a comentari al blog escriviu al mail xinoxaner@yahoo.es
Animau-vos a fer el blog viu! Salut!
El pols són els batecs que experimenten les artèries degut al bombament de la sang realitzat pel cor. A més és considerat una mesura ja que el pols indica la freqüència cardiaca (FC), en altres paraules, el nombre de vegades que el cor batega per minut.
Per conèixer el pols és necessari palpar les contraccions de les artèries suaument en alguns llocs del cos:
A la part baixa del coll, a un costat.
A la part interior del canell (radial).
Al cor…
En aquestes zones del cos, amb l’ajuda de les puntes dels dits índex i cor, es pressiona subtilment fins a sentir el moviment que realitzen les artèries al transportar la sang. Després d’haver localitzat el pols, s’han de contar les pulsacions durant quinze segons i, tot seguit, multiplicar el resultat per quatre.
La freqüència cardíaca pot variar per diferents motius. En un estat de repòs hi ha menor quantitat de batecs per minut que un cos realitzant una activitat física, malalt, lesionat o experimentant una emoció forta. També varia depenent de la genètica i del sexe de la persona (les dones en general tenen el pols més ràpid que els homes). Un altre criteri és l’edat de la persona: un nin menor d’un any presenta entre 130 i 140 ppm, un nins d’entre 9 i 13 anys pot tenir-ne entre 80 i 100 i en adults la cosa oscil·la entre 60 i 70 ppm.
Més informació al link de la columna de la dreta (mira’t la FC).
Quina feina tenim durant una setmana?
No passeu pena, no li hem de dedicar massa feina… tan sols 20 segonets al dia (però a unes hores una mica difícils). Es tracta de fer una taula on anem anotant les pulsacions per minut que tenim a l’hora de despertar-nos (repòs absolut). Quan us desperteu, haurem de contar quantes vegades ens batega el cor durant 15 segons i després multiplicarem aquesta xifra i anotarem el resultat per completar la graella corresponent.
Com és que passen tantes coses al nostre voltant i no feim res?
Severn només tenia 12 anys quan va fer aquest discurs, ja han passat 17 anys i sembla que no es fa gaire cosa. Actualment és 3 anys més jove que els que, com jo, vàrem nèixer l’any 1976, però tot i així quan he vist aquest vídeo he pensat: “jo voldria ser com ella en ser gran”.
Que qui t’hagi d’escoltar no només t’escolti… QUE FACI ALGUNA COSA JA!
Vist que a tots vos agraden els dimonis, el foc i tota manifestació de la cultura popular d’arreu dels Països Catalans… Dissabte tenim una bona ocasió per, a mode de festa, reclamar una llei que reguli l’ús de la pirotècnia destinada a qualsevol acte festiu que hagi esdevingut tradicional i que hagi passat a formar part de la cultura d’una terra que estimam.
Com que amb tres dies de practicar ja ens estan començant a sortir cosetes aquí vos pos uns enllaços a algunes pàgines de malabars perquè vegeu el que podeu arribar a fer… meam si n’aconseguim fer algun per la propera setmana.
Què és un joc malabar? Si extreim la definició que ens proporciona la Gran Enciclopèdia de Catalunya és això: Exercicis d’habilitat i destresa que hom practica com a espectacle, consistents a llançar enlaire diferents boles o altres objectes i tomar-los de manera que no caiguin a terra. Però en imatges pot ser alguna d’aquestes coses que fa aquset home (tot un crack!):
Aquí teniu alguns exercicis que ens poden ajudar a ser més destres i, qui sap? tal vegada prest farem feina tots a un circ…
És importat que tenguem els braços relaxats, que llancem les bolles igual d’amunt i que practiquem amb les dues mans.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
I ara, un exercici importantíssim per aprendre el moviment de les tres bolles:
És el joc que a la classe hem anomenat “la persecució”. És fonamental el moment en què surt la segona bolla (abans de recepcionar la primera). El moment ideal per llançar la segona bolla serà just quan la primera hagi pujat fins al seu punt màxim i comenci a baixar. No et desanimis, com tot a la vida: és questió de pràctica! Sort!
Si és Nadal benvingut sigui, si fos s’estiu també ho acceptaríem, no? Però bé, ara ens ha tocat el temps del grassonet barbut, aquell que jo mai havia vist quan en tenia vuit (d’anys, és clar); quan era menut només sabia qui eren els d’orient, tot i que actualment tant m’és visitar Itàlia com Portugal (o Escòcia, ara que en parlam); són temps de llumets de colors, betlems i propostes per l’any que està a punt de començar. Tot això a ca els altres, perquè pel 21 de Fra Joan Riera de Sineu tot segueix com sempre: ben igual de gener a gener; imatges, trastets, fred, espelmes… un santuari que diria mon pare. I és que les coses no canvien.
Per què no pot ser Nadal tot l’any? Tant de bo! Però no un Nadal de 25 de desembre, jo xerr d’un altre Nadal… d’aquell que significa riure, viure i creure; compartir, sentir i embogir; cantar, jugar i estimar… sí senyors, sí senyores… això és el que hauríem de fer durant tot l’any. No només de dia 24 del dotze al 7 del primer.
Ei gent! Un proposit de vida: per què no feim que el Nadal sigui tot l’any?
PS: M’encanta el Nadal! Encara que sigui per fer vacances…
PS2: L’any d’aquesta cançó vaig començar a fer feina a Aula Balear.
PS3: I aquesta altra és la que m’ha fet escriure això.
Qualsevol de les coses que feim tots els dies que impliquen algun tipus de moviment o, fins i tot, mantenir-nos drets sense moure’ns implica, d’alguna manera, l’acció d’algun múscul (responsables directes del treball de la força).
La força és la capacitat que tenim els humans per superar o contrarestar una resistència mitjançant l’acció dels músculs.
L’altre dia, a classe, vàrem fer alguns jocs on la força era la qualitat física que predominava. Més concretament un tipus de força: la força explossiva.
Com és això? O hi ha diferents tipus de força? Idò sí, aquí els vos present:
- força explossiva: moure un objecte en el menor temps possible (llançaments, salts…).
- força resistència: aplicació de força durant un temps perllongat (escalada…).
- força màxima: mobilitzar una càrrega molt gran sense importar el temps que tardam en fer-ho (aixecament de pes…).
Una vegada definida la resistència, com la capacitat de mantenir un esforç sense que aparegui el cansament o retardant-ho i mantenint l’efectivitat de la feina, podem diferenciar dos tipus de resistència: aeròbica i anaeròbica.
Resistència aeròbica: Quan realitzam exercicis d’intensitat baixa o mitjana i els podem mantenir durant un llarg període de temps. L’oxigen que respiram és suficient per fer front a la demanda d’energia.
Resistència anaeròbica: Capacitat que es posa en marxa durant esforços curts (3 minuts màxim) i d’alta intensitat. El cos no es capaç de fer front a l’energia necessària per via aeròbica i es crea un deute d’oxigen.
“…Són, aquests jocs, una herència del nostre poble que, perquè havia après a jugar comunitàriament, ha estat capaç de crear belles i extraordinàries formes de cultura….” Gabriel Janer Manila.
La intenció és fer un recull de jocs populars què han estat practicats pels pares, mares, padrins o padrines dels alumnes de 5è de primària. Meam quants n’aconseguim arreplegar i meam si ja els coneixíem tots. Per fer el recull emprarem una mateixa plantilla, és a dir, quan demanem als nostres familiars que ens contin a què jugaven els demanarem les següents coses (vos ajud amb un dels jocs que hem practicat avui a classe)
Nom: Nom del joc. L’anell.
Espai: El lloc més adequat per poder jugar a aquest joc. Espai on poguem fer un rotllo i asseure a terra.
Material: Les coses que necessitam per jugar a aquest joc. Un fil o corda fina amb un anell passat per dedins i fermat pels caps.
Participants i organització: El mínim i màxim de jugadors perquè s’hi pugui jugar sense problemes i passant-ho bé tots; la organització fa referència a si es fan equips, si és un joc individual… i com es col·loquen per iniciar el joc. Entre 5 i 10 participants. Un jugador es posa al centre del rotllo que formen els seus companys agafant el fil amb les dues mans.
Desenvolupament i regles: Com es juga? Què es pot fer i què no? El jugador que està al centre del rotllo ha d’endevinar quin company té l’anell dins les mans mentre ells el poden fer córrer de mà en mà. Té tres possibilitats per saber qui el té, si ho endevina es canviarà pel company que el tenia entre les mans; si passades les tres oportunitats no ho ha endevinat es canviarà pel qui el tengui o per un company que no hagi passat mai enmig.
Aquesta és la imatge aèrea del llocs per on passàrem a l’excursió que vàrem fer el passat divendres.
Un total d’uns 7 o 8 quilòmetres que anàrem fent, entre aturadetes, explicacións, tertúlies, jocs, berenades i dinar… Una molt bona manera de passar 4 horetes i mitja, fer salut i estimar la natura. Esper que a tots vos agradàs passejar per la Serra de Tramuntana i d’aquesta manera coneixer-la més.
És el joc que a la classe hem anomenat “la persecució”. És fonamental el moment en què surt la segona bolla (abans de recepcionar la primera). El moment ideal per llançar la segona bolla serà just quan la primera hagi pujat fins al seu punt màxim i comenci a baixar. No et desanimis, com tot a la vida: és questió de pràctica! Sort!
